dissabte, 23 d’octubre de 2010

PRIMER ESBORRANY PER A UN CONSENS A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.

PRIMER ESBORRANY PER A UN CONSENS A FAVOR D'UNA PSICOPATOLOGIA CLÍNICA, QUE NO ESTADÍSTICA.

Espai Freud convoca totes les institucions, associacions, col·legis professionals, centres de la xarxa pública i privada, i tots els professionals en general, a debatre i posicionar-nos a favor d'un criteri de diagnosi clínica.

Aprofitant que en maig-2013 entrarà en vigor la nova revisió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Desordres Mentals (DSM), des d'ara i fins a aquesta data és el temps que es proposa per dur a terme accions i organitzar debats sobre dos eixos centrals:

-Debatre sobre la utilitat clínica d'una classificació que, de revisió en revisió, ha anat perdent el saber de la Psicopatologia Clàssica.

-Consensuar un criteri clínic sobre les simptomatologies psíquiques.

El calendari que es proposa és el següent:

-D'aquí l'inici del 2011 enviar a Espai Freud (espaifreud@gmail.com) idees i propostes per confeccionar l'escrit definitiu de la convocatòria als debats que es proposen.

-Difondre l'escrit definitiu a favor d'una Psicopatologia Clínica per demanar suports al debat, tant a nivell estatal com a internacional.

-Durant el primer semestre del 2011, els diferents grups i institucions que s'adhereixin al manifest ens faran arribar les seves propostes d'actes i debats, a fi de confeccionar un calendari d'activitats a la manera del que vam fer durant l'Any Freud.

-Durant el curs 2011-2012 es duran a terme els debats programats.

-A finals del 2012 es durà a terme una Jornada final per exposar el debatut en els diferents grups de treball i trobar un consens sobre els dos eixos de discussió que es proposen.

Transversalment als dos eixos de discussió citats, us convoquem a compartir el coneixement clínic (logía) sobre el pathos (patiment simptomàtic, que no malaltia) psíquic, i si aquest saber clínic ens autoritza a qüestionar l'existència d'una salut psíquica, estadística o normativa, així com la impostura clínica i intel·lectual del desordre, trastorn, malaltia mental.

Les classificacions internacionals ens estan causant més problemes que solucions i impedeixen tractar el possible?

Els tractaments només han ser pal·liatius per a les conseqüències de la simptomatologia psíquica i no per a les seves causes?

Ja ens va bé que en nom de l'eficiència es tendeixi -imposant-se- al tractament únic (teràpies tipificades per a trastorns formatats), amb el consegüent menyspreu de les diferents estratègies terapèutiques i la llibertat d'elecció dels pacients?

En definitiva, us convoquem a debatre sobre si les classificacions i els tractaments poden ser neutrals respecte a les teories etiològiques, com es pretén, i alhora ser neutrals a la ideologia del control social i interessos extra clínics.

Barcelona, 20 d'octubre de 2010

ESPAI FREUD espaifreud@gmail.com

http://espaifreud.blogspot.com