SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi

SEXE / DESIG

vs.

COS / PLAER
Foucault i la psicoanàlisi

conferències - debat

MIGUEL MOREY

i

MARÍA JOSÉ MUÑOZ

divendres, 27 de novembre de 2009

a les 20:00 hores.

PALAU ROBERT

Sala Cotxeres

Pg. de Gràcia, 107.

BCN

ENTRADA LLIURE

Organitza:

Espai Freud

Berlinès, 20.

08022 Barcelona

932116921

xoroi@xoroi.com

http://espaifreud.blogspot.com

Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler ni reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).

[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".

El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural. J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).

Presentació del llibre: A PUNT DE NEU de Mariona Masferrer

Us convidem a la presentació del darrer llibre de

Mariona Masferrer:

A PUNT DE NEU


DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE A LES 20:30 h.

a la Llibreria Xoroi
Carrer del Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921

A PUNT DE NEU
Masferrer, Mariona

Present passat i futur es conjuguen entre glicines i esbarzers d’un jardí abandonat. La Laura camina pels camins de la infantesa i pensa què fer d’ara endavant. Ha d’esbrinar si l’herència que li ha deixat la seva àvia és quelcom més que un tros de terra, mentre recorda els anys en què un desgraciat accident li va permetre renovar la relació d’elles dues, i buscar un equilibri entre la seva existència ambiciosa i trepidant i els valors assossegats, tradicionals de l’àvia. Però no està segura d’haver-ho aconseguit. Si decideix tornar a Nova York, on té una vida professional lliure de càrregues familiars, no tindrà mai una parella i uns fills com en el fons havia somiat, i si s’instal·la a Barcelona perdrà la independència que tant li ha costat conquerir. Tan sols és lliure per triar... i viure’n la conseqüència. Després de l’èxit assolit amb Màxima, Mariona Masferrer ens mostra novament la seva versatilitat i el seu domini del llenguatge en una nova novel·la de registres, temps i llocs totalment diferents. Una novel·la amb temes actuals i amb una visió de la vida i les coses fàcil de compartir, perquè és, malgrat tots els dubtes, la visió del seny que segueix la rauxa.

Presentació del llibre: EL LEGADO DE SIGMUND FREUD. Una relectura de la Ilustración.

Us convidem a la presentació del llibre



EL LEGADO DE SIGMUND FREUD
Una relectura de la Ilustración



de MANUEL POMBO SÁNCHEZ
(promotor i creador del Foro dels Amics de la llibreria Xoroi)


amb la participació de MANUEL CRUZ
i la presència de l'autor.



dijous, 3 de desembre de 2009


a les 20:00 hores



a l'ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL
D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA (ACEC)
Canuda, 6, 5ª planta, Aula d'Escriptors (edif. Ateneu Barcelonès).



ENTRADA LLIURE
(aforament limitat)




Organitza:

Llibreria Xoroi
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
xoroi@xoroi.com







amb la col.laboració de:

Presentació de LA VIDA MEDICADA de Juan Pundik

US CONVIDA A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE





LA VIDA MEDICADA
El ataque a la subjetividad.

autor:
JUAN PUNDIK

que tindrà lloc el dissabte 17 d'octubre,

a les 11:00 hores del matí,

a l'Aula d'Escriptors de

l'ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA (ACEC)

Carrer de la Canuda, 6, 5ª planta. (Ateneu Barcelonès)

ENTRADA LLIURE (aforament limitat)


Presentaran el llibre les psicoanalistes


LUCÍA D'ANGELO

i

CARMEN LAFUENTE



amb la presència de l'autor

JUAN PUNDIK



organitza

ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
http://espaifreud.blogspot.com
espaifreud@gmail.com


amb la col.laboració d'

ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL
D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA
ACEC

EL DESIG EN L'ESPECTADOR. Pràctica de creació.

EL DESIG EN L'ESPECTADOR. Pràctica de creació.

dimarts, 13 d'octubre de 2009

a les 20:00 hores



EL DESIG EN L'ESPECTADOR

-Pràctica de creació-



Diàleg entre

ROGER BERNAT, creador teatral,

i

IVAN RUIZ, psicoanalista.

Coordina:

Vanessa Núñez.


Lloc:

TEATRE LLIURE
Sala de premsa
Plaça Margarida Xirgu, 1.
Barcelona



ENTRADA LLIURE



Organitza:

Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com

Presentació del llibre d'Eduardo Braier: HACER CAMINO CON FREUD.

Actualització del llistat d'entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud

Enguany l'Espai Freud ha proposat una nova modalitat de participació a les Entitats que donen suport a les activitats organitzades: les Entitats col.laboradores i de recolzament a l'Espai Freud. Els grups col.laboradors poden inscriure una activitat anual -organitzada per ells- en el calendari d'Espai Freud. Aquesta és la llista dels grups que -fins ara- s'han acollit a aquesta nova forma de col.laboració:

APERTURA. ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y TRANSMISIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE HISTORIA DEL PSICOANÁLISIS

ASSOCIACIÓ CATALANA PER A LA CLÍNICA I L’ENSENYAMENT DE LA PSICOANÀLISI. ACCEP

AULA DE PSICOANÀLISIS

ECPNA. ESCOLA DE CLÍNICA PSICOANALÍTICA AMB NENS I ADOLESCENTS

EPBCN. ESPAI PSICOANALÍTIC DE BARCELONA

FPB. FÒRUM PSICOANALÍTIC DE BARCELONA. ESCOLA DE PSICOANÀLISI DELS FÒRUMS DEL CAMP LACANIÀ.

FUNDACIÓ LETHE. KUR KLINIKUM.

FUNDACIÓN EUROPEA PARA EL PSICOANÁLISIS

GABINETE DE PSICOTERAPIA

GRADIVA, ASSOCIACIÓ D’ESTUDIS PSICOANALÍTICS

IPB. INSTITUT PER A LA CLÍNICA PSICO-SOCIAL DE BARCELONA.

KAIRÓS, ASOCIACIÓN PARA EL ESTUDIO, INVESTIGACIÓN Y DIFUSIÓN DEL PSICOANÁLISIS.

CENTRO DE INVESTIGACIÓN "PSICOANÁLISIS & SOCIEDAD"

UMBRAL RED DE ASISTENCIA "PSI".


Segueixen donant suport a l'Espai Freud la resta de grups de Barcelona ciutat.

Periodisme i psicoanàlisi. Taula rodona 11/06/2009

TDAH, AUTISME, I ALTRES “TRASTORNS”. Josep Moya

TDAH, AUTISME, I ALTRES “TRASTORNS”.


Fa unes setmanes, un col·lega psicoanalista de “trinxera”, ens alertava de la constitució d’una comissió que té l’encàrrec d’elaborar una guia de tractament per a l’autisme i altres psicosis en la infancia. La comissió ha estat creada arran d’una queixa presentada per una associació de familiars de nens i nenes diagnosticats d’autisme, al Parlament de Catalunya. La creació de comissions és una pràctica habitual en el nostre entorn i, d’entrada, no ens hauria d’inquietar; tanmateix, el que sí és inquietant és que l’esmentada comissió té una composició en la que hi ha un predomini clar de professionals d’una determinada orientació teòrica i pràctica. Aquesta orientació – neurobiològica- parteix d’un esquema ja conegut. En primer lloc, s’elabora un llistat de signes i símptomes i, en ocasions, pures conductes. En segon lloc, se li posa un nom. En tercer lloc se li atribueix un hipotètic origen neurobiològic-genètic; i , finalment, s’elaboren uns protocols de tractament en els que els psicofàrmacs tenen una presència més que considerable.
D’entrada, això tampoc hauria de ser un problema si no fos per l’arbitrarietat amb la que es fa l’esmentat llistat de signes, símptomes i conductes i, sobre tot, perquè allò que científicament és una “correlació estadística”, s’acaba convertint en “causa segons evidència científica”. Vet aquí la trampa i vet aquí el problema. Perquè, un cop assolit aquest model, no queda espai pel subjecte, no queda espai per la paraula plena, no queda espai pel sentit; al cap i a la fi, els protocols estan dissenyats precisament per eliminar el sentit, allò de particular i específic de cada individu. És un esquema simple que possibilita allò que li va dir una psicòloga a una pacient: “Vostè no m’expliqui la seva vida; limiti’s a respondre les preguntes del qüestionari”.
Aquesta manera de procedir ens porta inevitablement a un model (?) en el qual ja no cal que els pacients parlin, sinò simplement han de respondre uns qüestionaris i, en alguns casos, sotmetre’s a proves diagnòstiques (resonàncies magnètiques, analítiques per cercar el gen culpable, tomografies per emisions de positrons, etc.). Fa uns anys, un eminent professor de la universitat deia que era una desgràcia que els pacients parlessin ja que això dificultava la tasca diagnòstica. Vet aquí un altre problema: a la que el pacient parla enreda la troca.
Però, l’assumpte és encara més complex i greu. Alguns col·legues ens han alertat, i així ho han difòs per les llistes de diverses associacions psicoanalítiques, en la seva interpelació al Parlament de Catalunya, l’associació considerava que molts professionals dels CDIAPS, dels CSMIJ i del camp educatiu (docents, EAPs,,,), no sabien fer la seva feina, no sabien diagnosticar l’autisme i, a més, en molts casos aplicaven la teoria psicoanalítica que, com és “conegut en el camp de l’evidència científica”, és “inútil per tractar l’autisme”. Ras i curt, ara resulta que un nombre considerable de professionals dignes i amb acreditada experiència en el camp de l’assistència a la infància, són una colla d’incompetents. Compte! Això no és nou. Ara farà 4 anys, una altra associació va elevar una queixa al Síndic de Greuges, en la que qüestionava la utilització de la tècnica psicoanalítica pel tractament del TDAH! En aquella ocasió, els professionals qüestionats varen respondre extensament al Síndic deixant molt clars tot un conjunt d’elements implicats en l’assumpte “TDAH”, per exemple, que el que primer cal aclarir és quin sistema diagnòstic ha estat emprat, el DSM IV o la CIE-10? Cosa gens banal ja que els algoritmes diagnòstics són ben diferents i, en conseqüència, també les xifres de prevalença.
La qüestió que se’ns presenta ara és què fer davant de tot això. Potser alguns podran seguir pensant que tot s’arreglarà, que només es tracta d’un incident aïllat i que no comportarà més conseqüències. Doncs no és així. Les comissions generen productes, protocols, guies, recomanacions; però després venen els objectius, que han de complir els equips i els professionals. Un cop fet el protocol ja queda configurat el marc de futures actuacions i intervencions. No podem seguir adoptant posicions ingènues, cal fer-nos escoltar, cal reivindicar la posició del subjecte, no és un exercici d’anar en contra de cap fàrmac, sinó de possibilitar espais per a la paraula. I això no ens vindrà donat sinó que cal construir-ho.


Josep Moya



Maig 2009

L’ATENCIÓ A LA PSICOSI INFANTIL I L’AUTISME

L’ATENCIÓ A LA PSICOSI INFANTIL I L’AUTISME


En la carta que trobareu a continuació es descriu la situació creada a partir de la constitució d’un Grup de treball sobre l’autisme, en el que s’està produint una desqualificació de tots aquells professionals que no formen part de l’orientació cognitiu-conductual, arribant a demanar-se la seva exclusió de l’atenció a nens i joves psicòtics i autistes.

Considerem que es tracta d’una situació molt greu, en la que la formació i el treball d’un gran nombre de professionals i institucions, amb una llarga trajectòria en l’atenció a la psicosi l’autisme, són menyspreats amb una actitud i una voluntat d’exclusió mai vistes abans, ni en els àmbits professionals, ni en les comissions i grups de treball creats pels diversos Departaments de la Generalitat.

És per això que ens adrecem:

* a tots aquells professionals de les diverses xarxes d’atenció a la població infanto-juvenil: CDIAP, CSMIJ, EAIA, EAP, CRAE, Centres específics, USE, etc.,

* a tots aquells professionals de les xarxes bàsiques de salut, educació i serveis socials: mestres, pediatres, infermeres, treballadors/ores socials, etc.,

* a tots aquells professionals amb exercici lliure -psicòlegs, psiquiatres, psicoanalistes, etc.- que considerin el seu dret i el seu deure manifestar-se davant d’aquests fets,

demanant que s’adhereixin a l’esmentada carta, en la que, a més d’exposar la situació creada a partir de la constitució del Grup de treball sobre l’autisme, ‘s’expressen un seguit de consideracions i de peticions.

El procediment a seguir és el següent (cal fer-ho en aquest ordre perquè el sistema ho accepti) :

1) Clicar “Reenviar”

2) En l’apartat “Para”, copiar o enganxar la següent adreça

cartagrupautisme@hotmail.com

3) Afegir les dades personals al peu de la carta: Nom, DNI, professió, etc

4) Clicar “Enviar”

D’altra banda, adjuntem la carta (en un document de Word), per si voleu imprimir-la a part, però per enviar l’adhesió cal fer-ho seguint el procediment indicat.

Al llarg de les properes setmanes, les adhesions recollides seran enviades als responsables del Departament de Salut – Consellera, Directora i Assessor del Pla director de salut mental i addiccions- que consten en l’encapçalament de la carta.

És molt important donar la màxima difusió possible a aquesta carta i per aquest motiu també demanem que, en el termini més breu possible, sigui reenviada a aquelles persones i institucions que cadascú cregui convenient.

Josep Mª Panés

Psicòleg clínic – CDIAP de Sant Boi – President de l’ACAP

Rafael Villanueva

Psicòleg clínic – CDIAP de Granollers

Llúcia Viloca

Psiquiatra – Centre de dia Carrilet

CARTA REFERENT AL GRUP DE TREBALL SOBRE L’AUTISME



A l’atenció de la Sra. Marina Geli, Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya

A l’atenció de la Sra. Cristina Molina, Directora del Pla Director de salut mental i addiccions

A l’Atenció del Dr. José García-Ibáñez, Assessor del Pla Director de salut mental i addiccions


Els sotasignats, a títol personal, o com a membres o representants d’institucions, volem manifestar la nostra opinió en relació als fets que s’enumeren a continuació:

Que hem tingut coneixement que, a partir de la compareixença d’una entitat privada a la Comissió de Salut, el Parlament de Catalunya, per Resolució 280/VIII, va encarregar al Govern la constitució d’un Grup de treball sobre l’autisme, coordinat pel Pla Director de salut mental i addiccions, amb la finalitat d’elaborar “un protocol per millorar la detecció precoç de l’autisme, el tractament especialitzat, el model organitzatiu assistencial, el sistema de derivació i el treball amb les escoles”.

Que, a partir d’aquesta Resolució, el Pla Director de salut mental i addiccions ha constituït el que descriu com ”un grup interdisciplinari amb professionals que representin els diferents serveis assistencials, socials i educatius implicats en l’atenció als nens amb trastorns de l’espectre autista (autisme i trastorns generalitzats del desenvolupament) i a les seves famílies.”

Que, un cop iniciades les reunions de l’esmentat Grup de treball, s’ha posat de manifest que alguns dels seus membres exposen els següents plantejaments:

- Una desautorització global dels professionals de les diverses xarxes implicades en l’atenció a la població infantil e infanto-juvenil –CDIAP, CSMIJ, EAP, entre d’altres- a les que s’atribueix manca de capacitat professional per fer la detecció, el diagnòstic i/o el tractament dels nens afectats d’autisme o de psicosi infantil (trastorn generalitzat del desenvolupament).

- La pretensió segons la qual només hi ha una manera d’enfocar el diagnòstic i el tractament de les esmentades patologies, en base a la comprensió neurobiologica del psiquisme, i als tractaments basats en les teràpies cognitiu-conductuals i el tractament farmacològic. A partir d’aquest plantejament, s’ha arribat a afirmar que aquells equips e institucions que atenen nens psicòtics i autistes haurien de demostrar que els seus professionals tenen formació en les esmentades teràpies cognitiu-conductuals; de no ser així, haurien d’adquirir aquesta formació dins d’un termini determinat, o bé contractar professionals formats en aquestes teràpies.

- La pretensió d’imposar les línies de treball que ha de seguir l’esmentat Grup, donant per suposat que l’objectiu que ha d’acomplir consisteix en validar alguna de les guies basades en l’esmentada orientació, anul·lant, per tant, el suposat treball de debat i elaboració pel qual han estat convocats els seus membres.

A partir d’aquest fets, els sotasignats volem expressar el següent:

- Que considerem que la composició del Grup de treball és altament qüestionable, en la mida que exclou un gran nombre de professionals i de institucions, amb una llarga i reconeguda trajectòria professional en el camp de l’atenció a la psicosi infantil i l’autisme. Molts d’ells han format part, al llarg dels darrers anys, del Consell Assessor del Pla Director de salut mental i addiccions, així com de l’anterior Programa de Salut Mental.

- Que considerem que l’actual Grup hauria de conèixer i tenir en compte els documents de treball sobre l’atenció a l’autisme i la psicosi infantil, que les diverses comissions i grups de treball que anteriorment va promoure el Pla Director de salut mental i addiccions van elaborar.

- Que considerem inadmissible la desqualificació expressa –que arriba a expressar-se en termes pejoratius i gairebé ofensius- d’aquells professionals i institucions que segueixen una orientació psicodinàmica, i que es fa extensiva de manera genèrica als qui no formen part de l’esmentada orientació neurobiològica.

Tenint en compte tot lo expressat anteriorment, li demanem atengui les següents peticions:

- Que s’ampliï la composició del Grup de treball sobre l’autisme, donant cabuda a professionals e institucions que, en l’àmbit de Catalunya, han realitzat en els darrers trenta anys valuoses aportacions, reconegudes internacionalment, al tractament de l’autisme i la psicosi infantil, tant en la seva vessant pròpiament terapèutica com assistencial.

- Que es tinguin en compte els treballs realitzats anteriorment en el si del Consell Assessor del Pla Director de salut mental i addiccions, i es posin en coneixement dels membres de l’actual Grup de treball.

- Que s’expliciti el caràcter de l’esmentat Grup de treball, en el sentit que no hi hauria, per part del Pla Director, unes conclusions preestablertes que els membres del Grup estarien merament convocats a avalar.

La sorpresa, el disgust i, fins i tot, la indignació que han suscitat aquests fets en un ampli col·lectiu de professionals, així com en membres i representants d’institucions –en no pocs casos, estretament vinculades amb el Departament de Salut i amb el Pla Director de salut mental i addiccions- fan necessària una resposta que tingui en compte el que ha estat expressat en aquest document.

Nom i cognoms:

DNI:

Professió:

Institució / Centre:

Funció / Càrrec:

Barcelona, 18 de maig de 2009

Periodismo y psicoanálisis. Mesa redonda. 11/06/2009

PERIODISME I PSICOANÀLISI

A l'actualitat acostumem a confondre la subjectivitat amb un relativisme absolut en el que tot s'hi val, o amb la manipulació del que utilitza un discurs per assolir determinades finalitats.

La psicoanàlisi concep la subjectivitat com una experiència singular carregada de significacions mitjançant les quals els subjectes construeixen la seva realitat. Els mitjans de comunicació exerceixen un gran poder en aquestes significacions o representacions que les persones fan del seu món. És per això que l'Espai Freud considera que cal començar un diàleg entre el periodisme i la psicoanàlisi, que abordi les qüestions següents:

Existeix l'objectivitat? Com tractem la subjectivitat?

Hi ha paral·lelismes entre la psicoanàlisi i el periodisme?

El periodisme reconeix que qualsevol discurs sobre una "realitat" té diferents maneres de ser llegit o escoltat?

Com afronten, una i altra disciplina, els canvis que presenta la societat actual?

Per què els mitjans tenen tanta por a la psicoanàlisi?

Podem col·laborar conjuntament?

Què passa amb l'ètica dels mitjans quan el que es presenta són problemes psíquics i personals?

Per què els mitjans han convertit el dolor humà en espectacle?

On queda la privacitat de les persones?

Què passa amb l'ètica a la nostra cultura?

Taula rodona amb la intervenció de


SALVADOR ALSIUS, periodista.

JOAN BUSQUET, periodista.

AURELI GRÀCIA, psicoanalista.


coordina:

Joseph Knobel Freud, psicoanalista.


Lloc:

COL.LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
Rambla de Catalunya, 10, pral.
BCN


Dia i horari:

Dijous, 11 de juny a les 20:00 hores.

ENTRADA LLIURE


Organitza:

ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com

LES DEPRESSIONS, UNA "EPIDÈMIA" ACTUAL?

Butaques de la Sala d'Actes de l'Ateneu barcelonès

LES DEPRESSIONS, UNA "EPIDÈMIA" ACTUAL?


Debats clínics de l'Espai Freud

Una trobada entre psicoanalistes de diferents orientacions teòriques per a debatre la nostra clínica actual des de la psicoanàlisi, significant que ens representa a tots.

Taula rodona amb la intervenció de


CLOTILDE PASCUAL,
metge psiquiatra. Psicoanalista membre de l'Escola de la EPFCL (Escola de Psicoanàlisi dels Foros del Camp Lacanià). Directora d'Estudis d'ACCEP.

JERÓNIMO ERVITI,
psicoanalista. Membre de Gradiva, Associació d'estudis psicoanalítics.

JORDI SALA,
psicòleg clínic i psicoanalista. Membre Titular de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi. (International Psychoanalytical Association). Co-editor de la Revista Catalana de Psicoanàlisi.

Coordina:
Daniela Aparicio, psicoanalista.


Data: divendres, 13 de març, a les 19:30 hores.

Lloc: ATENEU BARCELONÈS
Carrer de la Canuda, 6. Sala d'Actes. 19:30 hores.
Entrada lliure.


Organitza: ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
espaifreud@gmail.com
http://espaifreud.blogspot.com


LES DEPRESSIONS, UNA “EPIDÈMIA” ACTUAL?

El pronòstic de l'Organització Mundial de la Salut ens adverteix: "S’espera que els trastorns depressius, a l'actualitat responsables de la quarta causa de mort i discapacitat a escala mundial, ocupin el segon lloc, després de les cardiopaties, l'any 2020". Segons les dades de l'OMS: 121 milions de persones pateixen depressió. Tanmateix, aquestes depressions representen una autèntica hemorràgia d'energia i de diners que col·lapsen la societat i que suposen un repte per als polítics de la Salut.

Les depressions reten compte d'aquesta cara fosca de la nostra intimitat contemporània, l’altra cara de la qual és l'ideal de l'èxit i de l'obligada felicitat-per a- tothom.

La depressió és un fenomen de l'època que representa el seu estat d'ànim, és la malaltia del discurs capitalista, com l’anomenen alguns. El subjecte deprimit o malenconiós és aquell que no acaba de trobar el seu lloc en els vincles socials, i així pateix la pròpia desgana, l'orfandat i el desemparament.

La paradoxa que delata aquest exèrcit de deprimits, com a patologia principal del nostre temps, ve a dir el mateix: hi ha un malestar creixent de molts subjectes que sofreixen una espècie de dol interminable, abandonats a la seva sort, o als seus fàrmacs, i al seu silenci en solitud. Hi ha subjectes que no acaben d'estabilitzar-se en una relació envers l'altre amb la seva diferència i les seves marques, per poder tractar el seu símptoma i situar-lo en la pròpia història particular.

Si Freud construeix la seva teoria sobre "El sentit dels símptomes" que es nuen amb l'inconscient, amb el llaç social, als llaços entre pares i fills, en el compromís i els afectes subjectivats, avui podem constatar que -de vegades- poc sentit li queda.

Segons Freud, l'afecte depressiu tradueix la submissió del jo al superjo relacionada amb la culpa. El superjo imposa un sacrifici i en reclama cada vegada més i més. Per a Klein, la depressió està relacionada amb la desesperació per la destrucció dels objectes estimats a causa de la pròpia destructivitat. En termes lacanians diríem que el subjecte deprimit ha renunciat al seu desig i es lliura sense resistències a la inèrcia del sofriment.

Com entendre i tractar aquest flagell del nostre temps marcat per una tristesa tan especial i paradoxal?

A qui encomanar-se?

On trobar algun sentit orientador en l'àmbit personal i col·lectiu?

Aquesta Taula convida als psicoanalistes que, des de Freud i els desenvolupaments posteriors, han teoritzat i tractat les depressions. Els psicoanalistes no pensem en els termes de l'"epidèmia" periodística, tractem cada subjecte un per un, per donar-li un lloc propi i retornar-li la paraula.

Una Caja dentro de otra. Por Dante Bertini

Telecinco estrena un nuevo reality show. Lleva por título La caja y, según dicen sus gacetillas publicitarias, se trata de la exhibición televisiva de una serie de "terapias psicológicas personalizadas". En la primera entrega -que para mí será también la última- un familiar (padre, suegro, abuelo) de cuatro de los muertos en el último accidente de Spanair-Barajas, decide prestarse al experimento como primer "paciente" del grupo de seis psicólogos que se supone supervisan este largo y repetitivo programa.
El invento no es nuevo. Cualquiera de los talks shows de la misma cadena tiene como meta hacer que sus nada desprevenidos invitados sufran, insulten, mientan, exageren, confiesen viejas culpas o pidan perdón por ellas, todo esto, de ser posible, entre abundantes lágrimas y sollozos. En La caja consiguen lo mismo y mucho más, aunque, quizás simplemente por abaratar costos, en este programa han decidido eliminar a todos esos desagradables "periodistas" entrevistadores, habitualmente encargados de guisar las carroñas ajenas hasta convertirlas en alimento de masas, dejando sólo una voz que, de no ser femenina, podríamos suponer como la del mismísimo Dios. El engendro, extraído de los anales de la ciencia ficción más premonitoriamente catastrofista (ver La naranja mecánica, Blade Runner, Brazil o las novelas Un mundo feliz, de Aldous Huxley y 1984, de George Orwell, a quien ya plagiaron, girándole el sentido, desde la idea hasta el nombre de Gran Hermano) ha provocado la ira, justa, por cierto, de diversas sociedades y grupos de psicólogos y psicoanalistas, que acusan al programa de intrusismo y se alarman por la manipuladora frivolización de métodos y conceptos inherentes a su profesión.
Ya sea porque no son espectadores habituales de televisión o porque prefieren que las respuestas lleguen directamente de los implicados en el asunto, muchos de ellos se preguntan cómo es posible que haya personas dispuestas a ejercer de cobayas para experimentos que podrían ser más dañinos que beneficiosos para su ya, por lo mostrado y visto en la pantalla, algo maltrecha salud mental.
No creo que sea necesario esperar respuesta alguna de los participantes en el programa. Hay mucha gente necesitada de dinero, ocupación, reconocimiento, fama. Además de eventuales perversiones exhibicionistas, destaparse "frente a toda España" podría hacer bastante más accesible cualquiera de esas metas.
Vivimos tratando de esquivar una crisis que no es solamente económica y que, al margen de caídas y repuntes eventuales, parece propia de nuestra condición humana. Cierta vez, refiriéndose a un famoso personaje histórico y con su ironía habitual, Jorge Luis Borges dijo: ¡Pobrecito! Le tocó una época muy difícil, como a casi todos los hombres.
A finales de los años sesenta, cuando muchos soñábamos con el poder de las flores, Sidney Pollack adaptó para el cine una sombría y dolorosa novela del autor estadounidense Horace McCoy: ¿Acaso no matan a los caballos? (en España: Danzad, danzad, malditos)
Se las recomiendo. En ella podemos ver que, salvo algunos notables inventos tecnológicos, hay muy poco realmente nuevo bajo nuestro impasible y dorado astro rey.

Agradecemos a Dante Bertini su autorización para publicar este artículo de su blog: http://cachodepan.blogspot.com/

ELISABETH ROUDINESCO EN BARCELONA

INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONA - EDITORIAL ANAGRAMA - ESPAI FREUD


Nos complacemos en invitarle a la presentación de la obra de


ÉLISABETH ROUDINESCO
Nuestro lado oscuro
Una historia de los perversos


a cargo de Román Gubern


El acto se celebrará el próximo jueves 26 de febrero a las 19.30 horas, en el Instituto Francés de Barcelona (C/ Moià, 8)

El acto contará con la presencia de la autora
Traducción simultánea
Con la colaboración de Espai Freud

La Caja (tonta), por Paloma Azpilicueta

Como decía un compañero –Paco Gil Anglada–, “se ha acabado Gran Hermano pero el espectáculo debe continuar”. La Caja sería, pues, el enésimo reality, el enésimo programa que practica el estriptís psicológico en la pequeña pantalla. No es algo nuevo. Ha habido, hay y desgraciadamente habrá otros muchos programas que fomentan el exhibicionismo por una parte y el voyeurismo/morbo por la otra, esto es, alguna de las “bajas pasiones” que anidan en todos nosotros. Tampoco creo que sea el primer programa de este orden en que colaboran psicólogos. Pero creo que con La Caja (Telecinco, martes 0.30 madrugada) se ha dado un paso más: no se trata ya de exhibir los propios problemas y las propias miserias, sino de pretender darle a este show un carácter supuestamente terapéutico o “sanador”, “terapia psicológica individualizada” en sus propias palabras, de estimular los efectos curativos del exhibicionismo.
Por otro lado, el programa pretende tener un tono riguroso y profesional al enfatizar en su propaganda que está supervisado por un equipo de psicólogos “inscritos en el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña”, intentando, naturalmente, sugerir que el COPC avala esta intervención. Todos los psicólogos sabemos que es obligatorio ser miembro del Colegio Profesional para ejercer profesionalmente, pero esta pertenencia no garantiza en sí misma absolutamente nada más que la posesión del título. Y a las pruebas me remito. ¿Cómo puede un psicólogo participar en algo tan contrario a la ética profesional?
¿Desde cuándo la impudicia y el exhibicionismo han solucionado los conflictos psicológicos de alguien?
¿Cuáles son los riesgos a que se expone(n) (a) los “pacientes” al proclamar sus dificultades a los cuatro vientos?
¿Qué consecuencias –seguramente incontrolables– provocará este espectáculo en aquellos que lo contemplen? ¿Qué mímesis inducirá?
¿Qué efectos nocivos producirá esa “divulgación” salvaje de un supuesto tratamiento? ¿Fomentará la magia, la autocuración? ¿Pretende ser una escuela de “aprendices de brujo”?
Al inicio del programa aparecen unas “advertencias” escritas que intentan, de alguna manera, adelantarse a estas objeciones (las citas que siguen no son literales): “[Estas intervenciones] no sustituyen el trabajo continuado con un psicólogo...” Y también: “No intenten poner en práctica estas intervenciones por su cuenta”. Pero estas advertencias suenan más a coartada que a otra cosa.
En fin, creo que es urgente que el COPC aclare lo que –torpemente– intenta sugerir la propaganda del programa: que avala la intervención de estos psicólogos en él. Sabemos que no siempre la actuación de los psicólogos se ajusta a la ética profesional pero, como mínimo, que no se utilice como coartada al Colegio Profesional, que cada uno se haga responsable de sus propios actos y cargue con las consecuencias.

Paloma Azpilicueta
Psicóloga clínica-Psicoterapeuta

Barcelona, 28 enero 2009

LA CAJA - TELE 5

Carta oberta al senyor Degà i Junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Assumpte: Programa La Caja, Tele 5.


Benvolguts Sr. Almenara i Junta del COPC:


Assistim actualment a una degradació progressiva, en diferents àmbits, dels principis bàsics que regeixen la nostra convivència personal i professional.

En aquest ordre de coses, el programa estrenat ahir (27 de Gener 2009) en Tele 5: "La Caja", i l'ús en la seva publicitat a la premsa del terme "psicoanàlisi televisiva" supera el tolerable i reclama una protesta enèrgica i a ser possible la seva retirada immediata, per infringir el codi deontològic del COPC i de molts dels seus membres.

Quines són les raons que ens obliguen a dir això?

L'Espai Freud compta amb el suport de tots els grups i institucions psicoanalítiques de Barcelona, que comparteixen una ètica de la formació del psicoanalista i de la seva praxi. La psicoanàlisi no és una psicoteràpia com les altres. Es distingeix, entre altres coses, per l'extensa formació del psicoanalista, que consisteix en la seva anàlisi personal, la seva formació teòrica i en les supervisions dels seus casos. Tot això suposa un procés llarg, seriós i rigorós; única garantia de la nostra pràctica.

Pensem que els professionals, si així se'ls pot anomenar, que participen en "La Caja" no compleixen amb aquests requisits i cauen per tant en el camp de la impostura professional.

Considerem que el programa per si mateix és un atemptat a l'ètica psicoanalítica i a l’ètica en general. Un atemptat també al dret inexpugnable a la intimitat de cada subjecte i una exhibició impúdica del dolor privat, que ha de ser respectat en la seva absoluta privacitat.

Considerem, tanmateix, que el programa és de gran risc per als "seus actors" i per als seus espectadors. Fet que demostra una lleugeresa imperdonable i una ignorància a l'hora de sospesar les conseqüències i efectes sobre aquells que el suporten.

Una pacient que ha tingut tres intents de suïcidi, que va ser objecte de maltractaments, que es presta a aquesta manipulació pública, un altre maltractament, pot patir una recaiguda, potser un altre intent d'autòlisi, serà aquest davant de les càmeres?… L’escalada actual ens obliga a posar un límit abans que es desencadenin altres catàstrofes.

Considerem també que existeix el perill d'identificació als símptomes, fenomen que els psicoanalistes coneixem bé. Hi ha una empenta al " tots iguals" entre les persones joves i no tan joves que es poden identificar al que veuen i escolten. Aquest és un fenomen freqüent del grup que fa que el suïcidi, les anorèxies i bulímies, les addiccions no s'hagin de difondre d'aquesta forma per evitar la seva multiplicació.

Pensem que aquest programa produirà un efecte d'augment de les patologies mentals que al seu torn seran derivades a la WEB que s'anuncia i "tractades" en la mateixa, tot un paquet lligat i ben lligat que només revela l'obscenitat i la impostura.

Com a psicoanalistes i psicòlegs col·legiats del COPC ens desmarquem d'aquest producte del mercat, caricatura basta del que transcorre en la intimitat de les nostres consultes i en última instància un insult a la intel·ligència.

Restem a l’espera de la seva resposta.

Molt atentament.


Daniela Aparicio
col.legiada núm. 1392

per ESPAI FREUD




Carta abierta al señor Decano y Junta del Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña.

Asunto: Programa La Caja, Tele 5.

Apreciados Sr. Almenara y Junta del COPC:

Asistimos actualmente a una degradación progresiva, en diferentes ámbitos, de los principios básicos que rigen nuestra convivencia personal y profesional.

En este orden de cosas, el programa estrenado ayer -27 de Enero 2009- en Tele 5: "La Caja", y el uso en su publicidad del término "psicoanálisis televisivo" se presta a confusiones inaceptables y reclama una protesta enérgica y a ser posible su retirada inmediata, por infringir el código deontológico del COPC y de muchos de sus miembros.

¿Cuáles son las razones que nos obligan a decir esto?

El Espai Freud cuenta con el apoyo de todos los grupos e instituciones psicoanalíticas de Barcelona. Los mismos comparten una ética de la formación del psicoanalista y de su práxis. El psicoanálisis no es una psicoterapia como las demás. Se distingue entre otras cosas, por la extensa formación del psicoanalista que consiste en su análisis personal, su formación teórica y en la supervisión de sus casos. Todo ello supone un proceso largo, serio y
riguroso; única garantía de nuestra práctica.

Pensamos que los profesionales, si así se les puede llamar, que participan en "La Caja" no cumplen con esos requisitos y caen por lo tanto en el campo de la impostura profesional.

Consideramos que el programa en sí es un atentado a la ética psicoanalítica y a la ética en general.

Es un atentado al derecho inexpugnable de la intimidad de cada sujeto y una exhibición impúdica del dolor privado, que debe ser respetado en su absoluta privacidad.

Consideramos asimismo, que el programa es de gran riesgo para "sus
actores" y para sus espectadores. Eso demuestra una ligereza imperdonable y una ignorancia a la hora de sopesar las consecuencias y efectos sobre aquellos que lo soportan.

Una paciente que ha tenido tres intentos de suicidio, que fue objeto de malos tratos, que se presenta a esta manipulación pública, otro maltrato, puede sufrir una recaida, tal vez otro intento de autolísis, ¿será éste delante de las cámaras??? La escalada actual nos obliga a poner un límite antes que se desencadenen otras actuaciones.

Consideramos tambien que existe el peligro de identificación a los síntomas, fenómeno que los psicoanalistas conocemos bien. Hay un empuje al " todos iguales" entre las personas jóvenes y no tan jóvenes, que se pueden identificar a lo que ven y escuchan. Este es un fenómeno frecuente del grupo que hace que el suicidio, las anorexias y bulimias, las adicciones no deban difundirse de esta forma para evitar su multiplicación.

Pensamos que este programa producirá un efecto de aumento de las patologías mentales, que a su vez serán derivadas a la WEB que se anuncia y "tratadas" en la misma, todo un paquete atado y bien atado que sólo desvela la obscenidad y la impostura.

Como psicoanalistas y psicólogos colegiados de la COPC nos desmarcamos de este producto del mercado, caricatura burda de lo que transcurre en la intimidad de nuestras consultas y en última instancia un insulto a la inteligencia.

Quedamos a la espera de su respuesta.

Muy atentamente

Daniela Aparicio
col. 1392
por ESPAI FREUD
http://espaifreud.blogspot.com