Carta a La Marató 2008 de TV3: Malalties mentals greus

Sr.Albert Sáez

President del Patronat de la Fundació La Marató TV3

Sr. Xavier Abad

Director de La Marató TV3

Ganduxer 117

Barcelona 08022

Senyors,

La Fundació Catalana per a la Recerca i Avaluació de les Pràctiques Psicoanalítiques (CRAPPSI), institució que agrupa professionals dedicats a l’atenció de la Salut Mental del nostre país, sigui des de la vessant diagnòstica, preventiva i terapèutica com des de la metodologia i els dissenys de recerca, vol destacar una sèrie d’objeccions a la Marató 2008 dedicada a les malalties mentals greus en la confiança de que puguin ser considerades per els seus responsables i incidir en la forma en que s’ha contemplat el desenvolupament de la campanya.

Des de la nostra perspectiva la campanya de difusió de la propera Marató de TV3, “Malalties mentals greus”:

I. Promou la confusió i la iatrogènia.

II. Es refereix a l’ansietat i la depressió com a malalties mentals englobades en el mateix paquet que l’esquizofrènia i l’autisme.

III. A l’hora d’orientar/finançar els recursos, tot i havent prèviament fet referència als diversos factors que intervenen en la producció dels trastorns i malalties, pren clarament partit per la recerca biomèdica, negligint i menystenint tot el que és relatiu a l’entorn, a les relacions entre individus, famílies, comunitats i societats, als models de vida, al món del treball, de la producció de bens i del consum, etc., i per tant tot el que és potencialment explicable i abordable des de la sociologia, la psicologia, els models econòmics d’organització social, etc.; i, en conseqüència, subsidiari de la mobilització dels recursos de prevenció i tractament que des d’aquests altres àmbits són o poden ser plenament o és exigible que siguin operatius i eficients.

IV. La orientació dels recursos vers la biomedicina situa la càrrega de la responsabilitat de tot el patiment mental, sigui la que sigui la forma en que es manifesta, a la biologia, a la qual, per la seva condició estrictament “natural” no se li pot atribuir ni culpa, ni responsabilitat alguna, ni exigència de canvi.

V. Desvincular els trastorns dels esdeveniments vitals que l’han desencadenat o agreujat, precisament en uns moments històrics de profundes transformacions en el medi familiar, laboral, econòmic, que cursen sovint amb patiment però que no impliquen malaltia mental, es fomentar la desresponsabilització i la negació de la capacitat de pensar i sentir. No es tracta de culpabilitzar. Responsabilitzar es conscienciar de com la relació amb l’entorn i l’estil de vida condicionen el desencadenament de certs trastorns i el desenvolupament de les malalties. I l’actual campanya de la Marató apunta a fomentar la passivitat del pacient que ha de deixar el seu cervell perquè l’especialista el curi. (Veure el joc de la Marató)

VI. Els Plans de Salut dels països desenvolupats, també el nostre Pla Director de Salut Mental, alerten del risc de psiquiatritzar situacions que són, per les seves característiques, clarament d’ordre social: “Una situació intolerable no és un problema de salut mental. L’estrès de la immigració (o laboral, o degut a conflictes familiars, etc) no és un problema de salut mental, encara que pot derivar-hi o provocar una vulnerabilitat o resultar en el desenvolupament d’un trastorn depressiu, ansiós o adaptatiu.” Corporació Sanitària de Barcelona 2006.

VII. La campanya de la Marató posa en el mateix calaix, de forma desafortunada, les ansietats, les depressions i el Tdah juntament amb l’esquizofrènia i l'autisme. A part de la vessant nosogràfica discutible, s’incrementa el risc d’alarma social i la reticència a consultar (em diran que soc esquizofrènic) en aquells casos en que desdramatitzar la severitat facilita la detecció precoç i el tractament adequat.

Ben cordialment,

Fundació Catalana per a la Recerca i Avaluació de les Pràctiques Psicoterapèutiques