Llibreria Xoroi,
Galeria Lleonart
i
Lleonard Muntaner, editor
us conviden a la presentació del llibre
Parelles
de Francesc Puntí
el dimecres dia 20 de gener a les 20:30 h.
a la Galeria Lleonart, Carrer de la Palla nº 6. BCN
Hi haurà exposició de pintures de l'autor.
Parlaran el poeta Lluís Calvo i el psicoanalista Enric Berenguer.
FRANCESC PUNTÍ CASTANY (Taradell, 1959) és psicoanalista, pintor i poeta.
Conrea de fa anys l’escriptura però no ha estat fins ara, en fer els cinquanta
anys, que publica el seu primer llibre de poemes. Amb anterioritat, el 1997,
publicà un recull de llibres de dibuixos i d’escriptures diverses amb textos propis
i d’altres escriptors i pintors titulat Una biblioteca.
Exposa les seves pintures regularment a Barcelona des de l’any 1982. Treballa
també com a psicoanalista a la mateixa ciutat.
Galeria Lleonart
i
Lleonard Muntaner, editor
us conviden a la presentació del llibre
Parelles
de Francesc Puntí
el dimecres dia 20 de gener a les 20:30 h.
a la Galeria Lleonart, Carrer de la Palla nº 6. BCN
Hi haurà exposició de pintures de l'autor.
Parlaran el poeta Lluís Calvo i el psicoanalista Enric Berenguer.
El joc de xerrar. Aquesta és la premissa
de Francesc Puntí, el qual irromp amb un
llibre poc habitual que recull el mormol
de les converses íntimes. I en què ell, en
qualitat d’autor, s’esquitlla dins les cambres i
es dedica a escoltar. O bé a anotar les seves
impressions. El poeta és psicoanalista (aneu
a la «Sextina terapèutica», per exemple) i això
té a veure amb la seva capacitat d’escoltar i de
valorar allò que per a molts només és xerrameca,
remor de fons o soroll. L’autor fa una
dissecció de la nostra vida quotidiana
en l’accepció més psicopatològica possible
—tot evocant el certer títol de Freud—, però el
capgirament deixa l’arrel en l’aire.
En efecte: l’oblit de Puntí —sigui inconscient
o no— rebutja la poesia de les belles formes,
la impostació de la veu elevada i l’assoliment
d’un to que vol abastar-ho tot en el seu
crit. El poeta reprimeix aquest llegat cultural
i el seu lapsus arriba de la mà de les converses
més absurdes i, tal vegada,
més transcendents alhora. Perquè el guariment
a través de la poesia pot arribar a través d’aquestes
frases aparentment senzilles però al mateix
temps terribles. Sense grandiloqüència,
però amb una afuada precisió.
(Del pròleg de Lluís Calvo)
de Francesc Puntí, el qual irromp amb un
llibre poc habitual que recull el mormol
de les converses íntimes. I en què ell, en
qualitat d’autor, s’esquitlla dins les cambres i
es dedica a escoltar. O bé a anotar les seves
impressions. El poeta és psicoanalista (aneu
a la «Sextina terapèutica», per exemple) i això
té a veure amb la seva capacitat d’escoltar i de
valorar allò que per a molts només és xerrameca,
remor de fons o soroll. L’autor fa una
dissecció de la nostra vida quotidiana
en l’accepció més psicopatològica possible
—tot evocant el certer títol de Freud—, però el
capgirament deixa l’arrel en l’aire.
En efecte: l’oblit de Puntí —sigui inconscient
o no— rebutja la poesia de les belles formes,
la impostació de la veu elevada i l’assoliment
d’un to que vol abastar-ho tot en el seu
crit. El poeta reprimeix aquest llegat cultural
i el seu lapsus arriba de la mà de les converses
més absurdes i, tal vegada,
més transcendents alhora. Perquè el guariment
a través de la poesia pot arribar a través d’aquestes
frases aparentment senzilles però al mateix
temps terribles. Sense grandiloqüència,
però amb una afuada precisió.
(Del pròleg de Lluís Calvo)
FRANCESC PUNTÍ CASTANY (Taradell, 1959) és psicoanalista, pintor i poeta.
Conrea de fa anys l’escriptura però no ha estat fins ara, en fer els cinquanta
anys, que publica el seu primer llibre de poemes. Amb anterioritat, el 1997,
publicà un recull de llibres de dibuixos i d’escriptures diverses amb textos propis
i d’altres escriptors i pintors titulat Una biblioteca.
Exposa les seves pintures regularment a Barcelona des de l’any 1982. Treballa
també com a psicoanalista a la mateixa ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada