dimarts, 9 de febrer del 2010

TRACTAMENT AMBULATORI INVOLUNTARI (TAI). Recollida de signatures contra la inclusió d'aquesta mesura en el Codi Civil Català.

No al Tractament Ambulatori Involuntari (TAI)


Mitjançant el present escrit, els sotasignats, volem expressar el nostre rebuig del Tractament Ambulatori Involuntari (TAI) i, per tant, de la seva inclusió en el nou Codi Civil de Catalunya.

Considerem que el TAI va en contra de la Declaració dels Drets humans i de la Salut Mental de la Federació Mundial de la Salut Mental: «Els drets fonamentals dels éssers humans designats o diagnosticats, tractats o definits com a mental o emocionalment malalts o pertorbats, seran idèntics als drets de la resta dels ciutadans. Comprenen el dret a un tractament no obligatori, digne, humà i qualificat, amb accés a la tecnologia mèdica, psicològica i social indicada...»

Considerem que per als casos -greus i urgents- que es descriuen en l'avantprojecte de Llei, ja existeix el recurs de l'internament psiquiàtric involuntari.

Considerem que aquells casos en els quals es vol prevenir l'ingrés o reingrés involuntari poden ser tractats en igualtat de drets i obligacions, com la resta de malalts, mitjançant l'article 11 de Llei d'Autonomia del Pacient.

Considerem que els casos difícils per als quals es proposa el TAI, així com la resta de casos de S.M. no necessiten altres obligacions sinó una major assistència, que s’obtindria mitjançant el desenvolupament de l'article 20 de la Llei General de Sanitat.

Considerem que el TAI:

-Trenca el criteri d'igualtat entre els malalts.

-Impedeix l'aliança terapèutica i la transferència professional.

-Propicia com a únic tractament el farmacològic (injectable retard).


La nostra negativa al TAI es basa en que:

-El tractament és un dret no una obligació.

-Ni la responsabilitat clínica ni la responsabilitat política d'adequar els recursos professionals a les necessitats assistencials no s’han de judicialitzar en perjudici dels drets dels pacients.

-Els nostres recursos professionals per a l'assistència en S.M. continuen estant molt per sota de la mitjana europea.

Mitjana de professionals per cada 100.000 habitants // Mitjana Europea

Infermers especialitzats en Salud Mental 9,9 // 37,8

Psicòlegs 4,3 // 18

Psiquiatres 6,5 // 11,1

Treballadors Socials 1,9 // 44,7


Els sotasignats s'uneixen al rebuig del TAI que en dues ocasions ja va ser acordat en el Congrés dels Diputats, impedint que s'inclogués en la Llei de Jurisdicció Voluntària i en la Llei d'Enjudiciament Civil, i a l'exigència d'eliminar el paràgraf 5 de l'article 212-2 del nou Codi Civil Catalunya, que ja han expressat les associacions següents:


- Federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental.
- AEN. Asociación Española de Neuropsiquiatría.
- AEN- Catalunya
- l’Associació Catalana de Professionals de S.M.
- Fòrum d’iniciatives assistencials i de gestió en S.M. a Catalunya
- FCCSM. Fundació Congrès Català de S.M.
- FCCSM. Comité d’Ètica Assistencial.
- Coordinadora de CSMA de Catalunya
- Síndic de Greuges de Catalunya.
- Defensor del Pueblo
- ADEMM Usuaris de Salut Mental de Catalunya
- Umbral. Red de Asistencia Psi.
- ECPNA , Escola de Clínica Psicoanalítica amb nens i adolescents.
- KUR KLINIKUM
- Plataforma Psicoanàlisi Segle XXI
- Aula de psicoanálisis.
- Asociación Socio Cultural Radio Nikosia.
- Escuela Española de Psicoterapia y Psicoanálisis.
- FILIUM. Asociación para la prevención del maltrato en el niño.
- Plataforma Internacional contra la Medicalización de la Infancia.
- Fundació Els Tres Turons.
- CIPAIS, equip clínic.
- Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.
- Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
- Col.legi Oficial d'Infermeria de Barcelona.
- Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).


SIGNATURES

NOM I COGNOMS ---- DNI ---------- PROFESSIÓ

enviar les dades a espaifreud@gmail.com


_______________________________________________________________________


NO AL TRATAMIENTO AMBULATORIO INVOLUNTARIO (TAI)



Mediante el presente escrito, los abajo firmantes, queremos expresar nuestro rechazo al Tratamiento Ambulatorio Involuntario (TAI) y, por lo tanto, a su inclusión en el nuevo Codi Civil de Catalunya.

Consideramos que el TAI va en contra de la Declaración de los Derechos humanos y de la Salud Mental de la Federación Mundial de la Salud Mental: «Los derechos fundamentales de los seres humanos designados o diagnosticados, tratados o definidos como mental o emocionalmente enfermos o perturbados, serán idénticos a los derechos del resto de los ciudadanos. Comprenden el derecho a un tratamiento no obligatorio, digno, humano y cualificado, con acceso a la tecnología médica, psicológica y social indicada...»

Consideramos que para los casos -graves y urgentes- que se describen en el anteproyecto de Ley, ya existe el recurso del internamiento psiquiátrico involuntario.

Consideramos que aquellos casos en los que se quiere prevenir el ingreso o reingreso involuntario pueden ser tratados en igualdad de derechos y obligaciones, como el resto de enfermos, mediante el artículo 11 de Ley de Autonomía del Paciente.

Consideramos que los casos difíciles para los que se propone el TAI, así como el resto de casos de S.M., no necesitan más obligaciones sino una mayor asistencia, la que obtendría mediante el desarrollo del artículo 20 de la Ley General de Sanidad.

Consideramos que el TAI:
- Rompe el criterio de igualdad entre los enfermos.
- Impide la alianza terapéutica y la transferencia profesional.
- Propicia como único tratamiento el farmacológico (inyectable retard).

Nuestra negativa al TAI se basa en que:
- El tratamiento es un derecho, no una obligación.
- Ni la responsabilidad clínica, ni la responsabilidad política de adecuar los recursos profesionales a las necesidades asistenciales, deben judicializarse en perjuicio de los derechos de los pacientes.
- Nuestros recursos profesionales para la asistencia en S.M. siguen estando muy por debajo de la media europea.


Media de profesionales por cada 100.000 habitantes // Media europea
Enfermeros especializados en salud mental 9,9 // 37,8

Psicólogos 4,3 // 18

Psiquiatras 6,5 // 11,1

Trabajadores Sociales 1,9 // 44,7


Los abajo firmantes se unen al rechazo del TAI que en dos ocasiones ya fue acordado en el Congreso de los Diputado, impidiendo que se incluyera en la Ley de Jurisdicción Voluntaria y en la Ley de Enjuiciamiento Civil, y a la exigencia de eliminar el parágrafo 5 del artículo 212-2 del nuevo Codi Civil Catalunya, que ya han expresado las siguientes asociaciones:

- Federació catalana d'associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental.
- AEN. Asociación Española de Neuropsiquiatría.
- AEN- Catalunya
- l’Associació Catalana de Professionals de S.M.
- Fòrum d’iniciatives assistencials i de gestió en S.M. a Catalunya
- FCCSM. Fundació Congrès Català de S.M.
- FCCSM. Comité d’Ètica Assistencial.
- Coordinadora de CSMA de Catalunya
- Síndic de Greuges de Catalunya.
- Defensor del Pueblo
- ADEMM Usuaris de Salut Mental de Catalunya
- Umbral. Red de Asistencia Psi.
- ECPNA , Escola de Clínica Psicoanalítica amb nens i adolescents.
- KUR KLINIKUM
- Plataforma Psicoanàlisi Segle XXI
- Aula de psicoanálisis.
- Asociación Socio Cultural Radio Nikosia.
- Escuela Española de Psicoterapia y Psicoanálisis.
- FILIUM. Asociación para la prevención del maltrato en el niño.
- Plataforma Internacional contra la Medicalización de la Infancia.
- Fundació Els Tres Turons.
- CIPAIS, equip clínic.
- Col.legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya.
- Col.legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
- Col.legi Oficial d'Infermeria de Barcelona.
- Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).


FIRMAS

NOMBRE Y APELLIDOS ------ DNI -------- PROFESION

enviar los datos a espaifreud@gmail.com

dimecres, 27 de gener del 2010

SUMISIÓN FORZOSA A UNA CUSTODIA IMPLACABLE. Carlos Rey

(...) Historia que se repetirá cuando en junio se apruebe el nuevo Codi Civil de Catalunya, que en su artículo 212-2 párrafo 5 pretende legislar el tratamiento ambulatorio forzoso y único, es decir farmacológico, principalmente inyectable retard, y que en su eufemismo técnico ya se le conoce como TAI (Tratamiento Ambulatorio Involuntario). Tratamiento coercitivo donde los haya. Asistencia que quita existencia. Medicación preventiva que sigue la política de la guerra preventiva, esa que sustituye la libertad por la seguridad y los valores por los intereses.



Se esquizofreniza el delirio de proyección histérica -la locura histérica- y, como veremos a continuación en el relato literario de una paciente singular, también la acción y efecto de retraerse: el retraimiento, aun cuando éste es un refugio para la seguridad psíquica, es decir, una solución de compromiso, un síntoma. No son éstos meros errores de diagnosis sino ejemplos de una práctica hegemónica donde el Saber deviene en Poder sobre el otro. Como dijo el dramaturgo inglés Nathaniel Lee, al toparse con los que quieren tener el Saber por el mango: «Me llamaron loco y yo les llamé locos; y entonces, maldita sea, me ganaron... por mayoría».

Rostros en el agua fue el segundo libro escrito por la varias veces propuesta al Premio Nobel de Literatura Janet Frame (Nueva Zelanda, 1924-2004). También la recientemente fallecida poetisa italiana Alda Merini (Milán, 1931-2009) fue propuesta al citado Nobel; y ambas escribieron sobre el frío que pasaron en los manicomios donde fueron ingresadas. Alda de los 30 a los 47 años y Janet de los 21 a los 30 años. Alda recibió 37 sesiones de electroshock para tratar su frío, y a la friolera de Janet ¡200! Sirva el título de uno de los poemarios de Alda Merini para definir el estado de la cuestión que aún sigue vigente: Clínica del abandono.

Janet Frame escribió Rostros en..., en paralelo al tratamiento de rehabilitación que recibió en Londres después de nueve años en el limbo psiquiátrico. Janet necesitó tratamiento a sus consecuencias por no recibir tratamiento a sus causas. Y es que un tratamiento, también, consiste en tratar de elaborar el por qué nos pasan las cosas que nos pasan. Para ello, también, se precisa de un profesional que trate de escuchar. Janet no tuvo quién le escuchara antes y durante su confinamiento pero sí en su rehabilitación. Rehabilitación que consistió en tratar de desembarazarse del sambenito de esquizofrénica y de la idea de que la enfermedad, ni lo explica todo ni es un refugio mejor que su propio retraimiento. Rehabilitación por iatrogenia podríamos denominarlo, pues iatrogenia también es cuando, al dictado de la moda o del de-ese-eme se diagnostica como enfermedad, lo que sólo síntoma o síndrome es. ¡Enfermedad mental!, se dice, para más INRI. Si en Londres le hicieron las pruebas que no le hicieron en Nueva Zelanda, fue para demostrar a nuestra autora que fue un fraude, que no error, hacer pasar su sambenito de esquizofrenia como un diagnóstico clínico. Y mal-trato institucional el tiempo que estuvo en el limbo, también jurídico, puesto que fue incapacitada para ejercer derecho alguno, según la Ley para los Mentales Defectuosos. A todas luces, denunciable. Sin embargo, en la elaboración literaria de Rostros en ... hay más vergüenza que venganza porque está escrita al dictado de su retraimiento. En todo el texto apenas un reproche en forma de pregunta: «¡Dios mío! ¿qué pretendemos al psiquiatrizar el alma?»

Cuando en 1961 se publicó este texto, escrito en primera persona, quiso la autora que no se la identificara con la protagonista de su relato, Istina Mavet, y lo presentó como producto de su imaginación. Veinte años necesitó para digerir su experiencia psiquiátrica, pues fue en los años ochenta cuando volvió a escribir sobre sí misma. Tres son los textos autobiográficos reunidos en un sólo título: Un ángel en mi mesa, y que la editorial Seix Barral acaba de reeditar, junto con su novela póstuma Hacia otro verano. Aquí se han editado casi todas sus novelas desde que en 1963 se editara Rostros en ... La mayoría aún se pueden encontrar en IberLibro.com. Un ángel en ... fue adaptada al cine por la directora Jane Campion y, a pesar de que fue premiada en Venecia-1990, aquí ni se llegó a estrenar y no es fácil conseguirla. Sin embargo, esta película supuso el reconocimiento popular a una autora que hoy en día está considerada como la mejor escritora de Nueva Zelanda, junto a Catherine Mansfield. Otra vida para alucinar chufas.

En los escritos autobiográficos reunidos en Un ángel en..., Janet Frame nos refiere su infancia, adolescencia, su manicomial juventud, de cómo la publicación de su primer libro de relatos le salvó de la cirugía estética prefrontal; de su periplo europeo durante siete años con escalas en Londres, París, Barcelona, Ibiza, donde vivió un año y conoció el amor y sexo junto a un cineasta norteamericano, exiliado del régimen paranoico de McCarthy. También el desamor. Su estancia de tres meses en Andorra donde se recuperó de un aborto natural. Y de nuevo a Londres donde recibió el tratamiento de rehabilitación hasta que la noticia de la muerte de su padre le hizo volver a Nueva Zelanda y empezar una nueva vida como escritora de éxito. Y también nos relata todo aquello que calló en Rostros en..., ya que en el momento de su publicación quiso evitar que su sambenito psiquiátrico influyera en el juicio literario de sus lectores. Consolidada como escritora no le importó reconocer que Istina Mavet fue ella. Leídos estos dos textos en paralelo se deduce que la elección del nombre Istina Mavet es causal, pues Istina en serbiocroata significa verdad y Mavet en hebreo muerte. Sucintamente, la familia de Janet fueron colonos escoceses. El padre de Janet un rudo ferroviario y la madre una criada beata. Janet tuvo una hermana y un hermano mayores que ella y dos hermanas menores. Antes que Janet nació un hermano muerto sin nombre. Y con Janet nació un gemelo que apenas vivió una semana. De niña, en el entierro de su abuelo se percató de una lápida familiar donde estaba escrito su nombre: Janet Frame, muerta a los 13 meses. Por si las moscas se inhibió de preguntar y de sacar en exceso el cuello de su camisa. El cenit de la depresión económica, que como la actual haremos bien en llamarla crisis por falta de Ética, le proporcionó preocupaciones más vitales. A sus ocho años, su hermano mayor empezó a su sufrir ataques convulsivos. «Nuestra existencia se alteró de golpe. El médico diagnosticó epilepsia. Recetó a mi hermano fuertes dosis de bromuro...» La madre se negó a que lo internaran en el mismo manicomio adonde años después fue a parar Janet con autorización materna incluso para que le practicaran una lobotomía. El hermano epiléptico «abandonó la escuela. Madre se entregó en cuerpo y alma a su cuidado. Si alguien me observó en aquellos días, vería sin duda a una niña ansiosa, presa de temblores y tics, a solas en el patio de recreo...(...) Sus hijas sobrevivimos por medios propios, más la ayuda esporádica de papá...» Su padre nunca se rehizo de la herida narcisista de que su único hijo varón le saliera rana. Y arremetió contra él, pegándole tantas palizas como ataques tuvo con el pretexto de que aprendiera a controlarlos. Al poco tiempo, a su hermana mayor, una adolescente vital y rebelde, le diagnosticaron un defecto cardíaco. No tardó en morir por ese problema ahogada mientras nadaba. Diez años después murió su hermana Isabel, con la que se llevaba 20 meses, en/por las mismas circunstancias y causas. Janet sintió que la muerte la acorralaba, impidiéndole salir de su refugio psíquico. Aprovechó para leer todo lo publicado de las tres hermanas Brontë, que como se sabe fueron huérfanas de madre a una edad temprana, además de ser representantes de la mejor literatura inglesa. Pero ni en su refugio se libró de la presión del super-yo paterno para que compensara la pérdida de sus hermanas y, sobre todo, las expectativas imposibles de cumplir por su hermano epiléptico. «A diario, cuando llegaba de la escuela me preguntaba padre entre bromas y veras: ¿Has sido hoy la primera de la clase? ¿A quién venciste? ¿Qué? ¿Ganaste a M., o S., o a T.?» Tres subrogados de sus hermanas muertas y hermano tachado para el padre y sobreprotegido por su madre. Mientras, Janet procuraba ser «invisible y esconder en mí cuanto despertara la desaprobación o la cólera» paterna. La adolescencia de Janet coincidió con el inicio de la Segunda Guerra Mundial. Y aunque en la retaguardia, las noticias de las muertes fueron el pan de cada día. Así como el adoctrinamiento sobre la pureza de la raza que venía a sumarse al latente discurso paterno. «Esta creciente atención a la pureza racial llegó a nuestra ciudad desde la Alemania nazi y el imperio británico. Se discutía mucho en la escuela sobre eugenesia y la posibilidad de crear una raza perfecta. Se pusieron de moda los tests de inteligencia, y unos ciudadanos clamorearon que estaban perfectamente calificados para pertenecer a la raza perfecta y se acusó a otros de no estarlo...(...) Había también la cuestión de la personalidad. Era obligatorio tenerla. Yo no la había notado en mí...» Pero cuando un día se ruborizó al felicitarle su profesora en voz alta por componer poemas, al tiempo que la tildaba de tímida, «yo me adueñé de aquello e hice de la timidez un ingrediente de mi personalidad». Sólo a su diario se atrevió a decirle: «ellos creen que seré maestra, pero seré poetisa». Así que se fue a una ciudad más grande a estudiar magisterio para hacer tiempo. Las penurias que pasó no fueron pocas pero los poetas «seguían siendo los que iluminaban para mí los lugares que nadie más parecía querer mencionar o visitar». A los pocos días de estallar las bombas atómicas en Hiroshima y Nagasaki -más muertos-, Janet cumplió 21 años, alcanzando su mayoría de edad. Empezó a trabajar como maestra y también a estudiar la carrera de psicología. Pero su frágil estabilidad psíquica dejó de serlo la mañana que le tocó recibir en su clase al inspector de enseñanza. Excusándose, salió de la clase por un momento pero en realidad se fue de la escuela sabiendo que nunca más volvería. En su frágil estabilidad irrumpió el super-yo paterno, subrogado en la figura del inspector. Le superó la escena de la misma manera que no pudo matar a su hermano epiléptico, en el sentido de sustituirlo, superándolo. Tampoco pudo matar al padre. Demasiadas muertes. Mejor darse de baja del sistema con la ayuda de la baja médica. Recurso al que acuden miles de mujeres como protesta muda a la estafa que ha supuesto una liberación que las ha condenado a entregar su (re)producción al nuevo amo capitalista.


Para seguir leyendo, pulsar aquí



divendres, 8 de gener del 2010

Presentació del llibre PARELLES de Francesc Puntí


Llibreria Xoroi,

Galeria Lleonart

i

Lleonard Muntaner, editor

us conviden a la presentació del llibre


Parelles

de Francesc Puntí


el dimecres dia 20 de gener a les 20:30 h.

a la Galeria Lleonart, Carrer de la Palla nº 6. BCN


Hi haurà exposició de pintures de l'autor.


Parlaran el poeta Lluís Calvo i el psicoanalista Enric Berenguer.




El joc de xerrar. Aquesta és la premissa
de Francesc Puntí, el qual irromp amb un
llibre poc habitual que recull el mormol
de les converses íntimes. I en què ell, en
qualitat d’autor, s’esquitlla dins les cambres i
es dedica a escoltar. O bé a anotar les seves
impressions. El poeta és psicoanalista (aneu
a la «Sextina terapèutica», per exemple) i això
té a veure amb la seva capacitat d’escoltar i de
valorar allò que per a molts només és xerrameca,
remor de fons o soroll. L’autor fa una
dissecció de la nostra vida quotidiana
en l’accepció més psicopatològica possible
—tot evocant el certer títol de Freud—, però el
capgirament deixa l’arrel en l’aire.
En efecte: l’oblit de Puntí —sigui inconscient
o no— rebutja la poesia de les belles formes,
la impostació de la veu elevada i l’assoliment
d’un to que vol abastar-ho tot en el seu
crit. El poeta reprimeix aquest llegat cultural
i el seu lapsus arriba de la mà de les converses
més absurdes i, tal vegada,
més transcendents alhora. Perquè el guariment
a través de la poesia pot arribar a través d’aquestes
frases aparentment senzilles però al mateix
temps terribles. Sense grandiloqüència,
però amb una afuada precisió.
(Del pròleg de Lluís Calvo)

FRANCESC PUNTÍ CASTANY (Taradell, 1959) és psicoanalista, pintor i poeta.
Conrea de fa anys l’escriptura però no ha estat fins ara, en fer els cinquanta
anys, que publica el seu primer llibre de poemes. Amb anterioritat, el 1997,
publicà un recull de llibres de dibuixos i d’escriptures diverses amb textos propis
i d’altres escriptors i pintors titulat Una biblioteca.
Exposa les seves pintures regularment a Barcelona des de l’any 1982. Treballa
també com a psicoanalista a la mateixa ciutat.

dijous, 19 de novembre del 2009

SEXE / DESIG vs. COS / PLAER. Foucault i la psicoanàlisi


SEXE / DESIG

vs.

COS / PLAER
Foucault i la psicoanàlisi



conferències - debat


MIGUEL MOREY


i


MARÍA JOSÉ MUÑOZ


divendres, 27 de novembre de 2009


a les 20:00 hores.



PALAU ROBERT
Sala Cotxeres
Pg. de Gràcia, 107.

BCN



ENTRADA LLIURE
Organitza:

Espai Freud
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921

http://espaifreud.blogspot.com


Què no s'ha dit sobre aquesta societat burgesa, hipòcrita, gata maula, avara amb els seus plaers, caparruda en no voler ni reconèixer-los, ni anomenar-los? Què és el que no s'ha dit sobre la més pesada herència que aquesta societat hauria rebut del cristianisme -el sexe- el pecat? I sobre la manera com en el segle XIX ha utilitzat aquesta herència amb finalitats econòmiques: el treball abans que el plaer, la reproducció de les forces abans que el pur dispensar les energies? I no era aquí l'essencial? I si hi hagués, en el centre de la 'política del sexe' engranatges molt diferents? No de rebuig i ocultació sinó d'incitació? I si el poder no tingués per funció essencial dir no, prohibir i censurar sinó lligar segons una espiral indefinida, la coerció, el plaer i la veritat? Imaginem tan sols el zel amb el que les nostres societats han multiplicat des de fa segles fins ara, les institucions destinades a extraure la veritat del sexe i que per això mateix produeixen un plaer específic [...] De Gerson a Freud s'ha edificat tota una lògica del sexe que ha organitzat la ciència del subjecte. Ens imaginem de bon grat pertànyer a un règim 'victorià'. Em sembla que el nostre regne és més aviat el que va imaginar Diderot a Les bijoux indiscrets: un cert mecanisme difícilment visible que fa parlar el sexe en una xerrameca quasi interminable. Som en una societat del sexe que parla.
M. Foucault, "Occident i la veritat del sexe", Le Monde, 5/11/1976 (reed. Dits et écrits III, pp. 101 i ss.).

[ ... ] no totes les parts de la nostra teoria han tingut el mateix destí. Les nocions, les formulacions i postulats purament psicològics de la psicoanàlisi sobre l'inconscient, la repressió, el conflicte patogen, el benefici de la "malaltia", els mecanismes de la formació de símptomes, etc., gaudeixen d'una acceptació creixent... [però] la seva insistència en la importància de la vida sexual per a totes les activitats humanes i el seu intent d'ampliar el concepte de sexualitat, ha constituït des de sempre el motiu més fort de resistència a la psicoanàlisi. En l'afany d'encunyar frases grandiloqüents, s'ha arribat a parlar del "pansexualisme" de la psicoanàlisi i a llançar-li l'absurd retret que ho explica "tot" a partir de la sexualitat.
S. Freud, del pròleg a la 4a edició (1920) de "Tres ensayos de teoría sexual".

El que sembla ser la llei de la naturalesa en l'home és que no hi ha en ell relació naturalment sexual. Però no vagin a dir que el sexe no és gens natural. J. Lacan, Seminari XXIII: Le sinthome (18-11-1975).


divendres, 6 de novembre del 2009

Presentació del llibre: A PUNT DE NEU de Mariona Masferrer

Us convidem a la presentació del darrer llibre de

Mariona Masferrer:

A PUNT DE NEU


DIJOUS, 26 DE NOVEMBRE A LES 20:30 h.

a la Llibreria Xoroi
Carrer del Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921




A PUNT DE NEU
Masferrer, Mariona

Present passat i futur es conjuguen entre glicines i esbarzers d’un jardí abandonat. La Laura camina pels camins de la infantesa i pensa què fer d’ara endavant. Ha d’esbrinar si l’herència que li ha deixat la seva àvia és quelcom més que un tros de terra, mentre recorda els anys en què un desgraciat accident li va permetre renovar la relació d’elles dues, i buscar un equilibri entre la seva existència ambiciosa i trepidant i els valors assossegats, tradicionals de l’àvia. Però no està segura d’haver-ho aconseguit. Si decideix tornar a Nova York, on té una vida professional lliure de càrregues familiars, no tindrà mai una parella i uns fills com en el fons havia somiat, i si s’instal·la a Barcelona perdrà la independència que tant li ha costat conquerir. Tan sols és lliure per triar... i viure’n la conseqüència. Després de l’èxit assolit amb Màxima, Mariona Masferrer ens mostra novament la seva versatilitat i el seu domini del llenguatge en una nova novel·la de registres, temps i llocs totalment diferents. Una novel·la amb temes actuals i amb una visió de la vida i les coses fàcil de compartir, perquè és, malgrat tots els dubtes, la visió del seny que segueix la rauxa.

Presentació del llibre: EL LEGADO DE SIGMUND FREUD. Una relectura de la Ilustración.


Us convidem a la presentació del llibre



EL LEGADO DE SIGMUND FREUD
Una relectura de la Ilustración



de MANUEL POMBO SÁNCHEZ
(promotor i creador del Foro dels Amics de la llibreria Xoroi)


amb la participació de MANUEL CRUZ
i la presència de l'autor.



dijous, 3 de desembre de 2009


a les 20:00 hores



a l'ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL
D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA (ACEC)
Canuda, 6, 5ª planta, Aula d'Escriptors (edif. Ateneu Barcelonès).



ENTRADA LLIURE
(aforament limitat)




Organitza:

Llibreria Xoroi
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
xoroi@xoroi.com







amb la col.laboració de:

dijous, 1 d’octubre del 2009

Presentació de LA VIDA MEDICADA de Juan Pundik


US CONVIDA A LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE





LA VIDA MEDICADA
El ataque a la subjetividad.

autor:
JUAN PUNDIK

que tindrà lloc el dissabte 17 d'octubre,

a les 11:00 hores del matí,

a l'Aula d'Escriptors de

l'ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA (ACEC)

Carrer de la Canuda, 6, 5ª planta. (Ateneu Barcelonès)

ENTRADA LLIURE (aforament limitat)


Presentaran el llibre les psicoanalistes


LUCÍA D'ANGELO

i

CARMEN LAFUENTE



amb la presència de l'autor

JUAN PUNDIK



organitza

ESPAI FREUD
Berlinès, 20.
08022 Barcelona
932116921
http://espaifreud.blogspot.com
espaifreud@gmail.com


amb la col.laboració d'

ASSOCIACIÓ COL.LEGIAL
D'ESCRIPTORS DE CATALUNYA
ACEC